La història de la Beneficència
En el segle XIX els Estats van iniciar accions d'auxili a favor dels més necessitats. Així es van constituir les Cases de Beneficència, que incloïen les cases de maternitat i expòsits i les d'orfes i desemparats. En el cas de Castelló, l'any 1822 la Casa de Beneficència es va construir sobre terrenys pertanyents al convent dels dominics. L'1 d'octubre de 1860 l'establiment va passar a pertànyer a la Diputació. Seguidament, la Diputació Provincial de Castelló va dirigir un escrit al Bisbe de Tortosa sol·licitant que les Germanes de la Consolació es feren càrrec de la Casa Provincial de Beneficència. Deixa manera, el 25 d'octubre de 1860 arriba a Castelló María Rosa Molas amb huit germanes per a fer-se càrrec de la Casa de Beneficència.
Les Germanes de la Consolació van haver d'abandonar la Casa de Beneficència el 18 d'agost de 1936, en començar la Guerra Civil (1936-1939). Acabada la Guerra Civil, les Germanes de la Consolació tornen a fer-se càrrec amb normalitat de la Casa Provincial de Beneficència.
Aquella tasca va acollir xiquets i xiquetes procedents no sols de Castelló ciutat, sinó també de diferents pobles de la comarca. Alguns eren òrfens, però tots pertanyien a famílies d'escassos recursos en temps de postguerra. Els hi havia que eren fills de combatents republicans i més d'un vivia l'amarga realitat de tindre el pare empresonat per les seues idees polítiques. Durant tot aquest període (de 1940 a 1970) el nombre de germanes va arribar a aconseguir el centenar.
En la dècada dels anys 80 la Diputació decideix el tancament de la Casa de Beneficència, amb la demolició de les seves instal·lacions. Només es mantindrà el claustre. Els terrenys ocupats per la Casa de Beneficència es van destinar a altres finalitats de tipus educatiu i cultural: Escola d'Art i Superior de Disseny de Castelló, Espai d'Art Contemporani de Castelló i Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló.