Sabem que la Casa de la Beneficència de Castelló va desaparéixer en la decada dels anys 80 quan la Diputació de Castelló va decidir el tancament de la institució, amb la demolició de les seues instal·lacions. Només es va mantindre el claustre. Ara bé, en l'actualitat hi ha altres cases de la Beneficència que segueixen en actiu, algunes s'han reinventat i donen un servei cultural. És el cas de la Casa de la Beneficència de València.
L'edifici es va construir en 1876 en l'antic convent de la Corona i va ser obra de l'arquitecte Joaquín María Belda. La institució fins a 1982 es va dedicar a socórrer i preparar per al món laboral a orfes i captaires.
Amb l'arribada de la democràcia es converteix en un centre que alberga dos dels més importants museus de la ciutat: el Museu de Prehistòria de València (fundat en 1927) i el Museu Valencià d'Etnologia (creat en 1983). En ell també es localitzen altres institucions de la Diputació de València, la Institució Alfons el Magnànim i el Servici d'Assistència i Recursos Culturals (SARC).
Podem trobar diverses diferències entre les dues Cases de la Beneficència, d'una banda, la casa de València continua conservant el seu nom i recorda la tasca realitzada durant els anys de postguerra. Podem comprovar-ho en la seua web, on es pot conéixer el recorregut que ha tingut l'edifici i tota la seua evolució. No obstant això, molt diferent és l'evolució que va patir la Casa de la Beneficència de Castelló, ja que no es troba cap rastre de que l'edifici va ser una Casa de la Beneficència. En primer lloc, no hi ha cap nom que el recorde, no es conserva, pràcticament, la construcció i tampoc es nomena la seua història en les institucions destinades a altres finalitats de tipus educatiu i cultural com l'Escola d'Art i Superior de Disseny de Castelló, Espai d'Art Contemporani de Castelló i Conservatori Superior de Música Salvador Seguí de Castelló.
Commentaires